Tancar-ho tot

2016

Mont-Àgora i Campus Motor seleccionats entre els millors edificis del món

Mont-Àgora i Campus Motor entre els millors edificis del món el 2016


2016

El Centre Cultural Mont-Àgora entre les obres mencionades a la 7a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.

El Centre Cultural Mont-Àgora entre les obres mencionades a la 7a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.


Obres mencionades a la 7a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals

La Torre Nova de la Colònia de Cal Pons va acollir dijous passat, 7 de juliol, l’acte de presentació de la 7a Mostra d’Arquitectura de les Comarques Centrals, el lliurament de guardons i la inauguració de l’exposició d’aquesta setena edició, organitzada per les Delegacions del Bages-Berguedà i d’Osona del Col·legi d’Arquitectes.

Un total de 10 obres, d’entre les 63 presentades, van ser finalment guardonades en aquest certamen, que pretén reconèixer les millors propostes arquitectòniques d’aquestes comarques i les seves àrees d’influència.
A l’acte de lliurament de guardons hi van assistir 80 persones, entre les quals el degà del COAC, Lluís Comeron; el president de la Demarcació de Barcelona del COAC, Manel Casadevall; el president del CSCAE i vicepresident del CEPLIS, Jordi Ludevid; l’alcalde de Puig-reig, Josep M. Altarriba; i el regidor d’urbanisme de Manresa, Marc Aloy.

Les obres mencionades pel jurat són:

Biblioteca Municipal de Sant Vicenç de Castellet
Batllori&Trepat Arquitectes.

Centre Cultural Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui
Pere Puig arquitecte, SLP

CTM, Centre Tecnològic de Manresa
Jordi Roig i Eduard Gascón    

Casa a Muntanyola
Comas-Pont Arquitectes SLP. Jordi Comas / Anna Pont

Habitatge ecosostenible a Cantonigrós
Marc Rifà Rovira

Auditori al Convent de Sant Francesc a Santpedor
David Closes i Núñez

Biblioteca Comarcal de Solsona
Anna Feu i Jordana

Espai per Vetllatori a Bagà
Eidée arquitectes SLP. Arturo de Visa i  Ramon Subirana

Ca L'Arpellot a Gironella
Serrat-tort arquitectes SLP. Enric Serrat i Albert Tort

Nou accés al centre històric de Gironella
Carles Enrich Giménez

El Jurat d’aquesta edició ha estat presidit per Manuel Ruisánchez, vocal de Cultura del COAC, i format per Anna Rovira, arquitecta d’Osona; Maria  Sabaté, arquitecta de l’Anoia; Claudina Relat, arquitecta del Bages; i Mònica Pozo, també arquitecta del Bages, actuant com a secretària. El Jurat ha valorat la bona qualitat de les obres presentades en aquesta Mostra d’Arquitectura de les Comarques Centrals, tenint en compte el marc de crisi econòmica dins del qual han estat executades. 

L’exposició de la Mostra d’Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals es podrà visitar el mes de setembre a la sala d’exposicions de la Delegació d’Osona (Plaça Bisbe Oliba, 2, Vic). Posteriorment, l’exposició viatjarà a Manresa i a altres municipis de les comarques participants (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès). Totes les obres presentades a aquesta convocatòria s’han publicat al web de les Mostres d'Arquitectura.

L’acte de presentació de la 7a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals ha comptat amb el patrocini de l’empresa SQUARE i la col·laboració de l’Ajuntament de Puig-Reig.


Font : COAC

2016

Mont-Àgora i Campus Motor finalistes als premis WAF 2016

El centre cultural Mont-Àgora i l'edifici del Campus Motor han estat seleccionats per a la final dels premis WAF 2016 (World Architecture Festival) que tindrà lloc a Berlín el proper mes de novembre.


El centre cultural Mont-Àgora i l'edifici del Campus Motor han estat seleccionats per a la final dels premis WAF 2016 (World Architecture Festival) que tindrà lloc a Berlín el proper mes de novembre.

2016

Un edifici multipremiat

El centre cultural Mont-Àgora, a Montbui, suma una nominació a la seva llista de premis internacionals


L'edifici Mont-Àgora, a Santa Margarida de Montbui, no para de rebre reconeixements pel seu disseny, obra de l'arquitecte igualadí Pere Puig. En aquesta ocasió, es tracta d'una nominació als German Design Awards 2017, que s'ha donat a conèixer recentment i que se suma a la menció especial en els ArchitizerA+Awards en la categoria d'edificis institucionals, governamentals i municipals rebuda el mes d'abril passat. Abans, el setembre del 2015, Mont-Àgora va ser seleccionat com un dels sis millors edificis civils del món en els últims tres anys en els prestigiosos Wan Awards, on també va rebre un reconeixement pel seu tractament del color.

El centre cultural Mont-Àgora va ser encarregat a l'arquitecte igualadí Pere Puig després de guanyar el concurs d'obra pública convocat per la Diputació de Barcelona l'any 2008 i es va inaugurar el març del 2015. L'edifici engloba una biblioteca, un auditori cinema amb 400 places, una sala polivalent amb un centenar de places i cinc aules de la veïna escola García Lorca. En només un any, el centre s'ha convertit en un punt de referència pels montbuiencs i s'hi han fet diversos actes. Es tracta d'un edifici especial per la combinació de colors suaus que donen lluminositat a l'espai, l'ús innovador de materials i textures en els panells exteriors i la combinació de finestrals que permeten l'entrada tamisada de llum natural, característica que va ser clau per rebre el Wan Award al tractament del color.

El despatx igualadí d'arquitectura que lidera Pere Puig ha projectat nombrosos edificis durant més de trenta anys, des d'habitatges unifamiliars fins a edificis públics. Les seves obres han rebut nombrosos guardons i reconeixements. Ha estat finalista dels premis FAD d'arquitectura en cinc ocasions, l'última el 2014 per l'edifici Campus Motor Anoia, situat a Castellolí.

Davant de tots aquests reconeixements, Puig reconeix que els premis “estan bé”, perquè “és una cosa que ajuda a fer que el despatx tingui més feina”. Però també destaca que, per sobre dels guardons, el més important per a ell és que l'edifici tingui una acceptació popular i que la gent l'utilitzi. “Que agradi als veïns que passen per allà cada dia”, explica l'arquitecte, “i això no passa sempre”, ja que sovint es crea una distància entre el món dels arquitectes, que poden valorar una obra que després no té acceptació entre els usuaris. Un fet que, pel que sembla, no passa amb el centre cultural Mont-Àgora. “Quan l'edifici té acceptació entre la gent que no entén d'arquitectura i els especialistes, estàs més tranquil”, comenta Puig, que també apunta que aquesta és la sensació que li transmet la seva obra a Montbui.

Una altra de les característiques de Mont-Àgora és la seva voluntat de traspassar els límits municipals. De fet, l'alcalde, Teo Romero, “sempre entenia que l'edifici anava dirigit no només a la gent del municipi, sinó també a la de tota la comarca i, realment, ha vingut gent de fora, i això ens agrada molt”, destaca Puig. Sense anar més lluny, el centre ha estat una de les seus del D'A, el Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona. Pel que fa al reconeixement en els premis internacionals, l'arquitecte posa en relleu el fet d'haver competit amb despatxos molt més de potències com els Estats Units i la Xina.

2015

Entrevista al Canal Taronja


2015

Mont-Àgora finalista als WAN Awards

L'edifici Mont-Àgora finalista als WAN Awards


Podeu veure el video de TV3 clicant aquí

2008

Vint anys no són res

Un breu repàs a la nostra història


Fa vint anys que vaig començar a treballar amb despatx propi. Des d'aleshores, moltes coses han canviat, tant particularment com en el context de la professió. A la nostra generació, ens plantejàvem la pràctica professional, a començament dels 80, amb el referent de les grans figures de la revolució en arquitectura que va ser el Moviment Modern. Volíem canviar l'arquitectura per canviar el món. El Moviment Modern, molt identificat amb les utopies polítiques del XIX, assumia la idea que s'acostava una nova era que superaria el passat i que ens duria a una Arcàdia feliç. Això es va traduir, en el cas dels arquitectes, a veure el passat no tant com una cosa de la qual aprendre sinó com una cosa a superar.

Érem ingènuament bel·ligerants amb la tradició.Aquesta actitud era especialment conflictiva quan, en començar a treballar, algú et demanava que li projectessis casa seva. En la residència privada, potser més que en qualsevol altre encàrrec, la gent acostuma a voler una relació amb l'arquitectura tradicional i nosaltres insistíem pretensiosament que havia arribat una nova arquitectura que ell, el nostre client, encara no coneixia però que és la que li convenia. Forçàvem la situació fins a límits que encara ara recordo avergonyit. Com és normal, molts clients s'escapaven corrent i això em va anar obligant a reflexionar sobre el sentit del nostre treball. Paral·lelament, en el context de la professió arquitectònica, s'estaven produint uns canvis molt importants que podríem resumir dient que el Moviment Modern, en la seva versió més ingènua, estava exhaurit